UNS MICOS A ANDORRA
Un matí del mes de novembre, al pati de l’Escola Andorrana de Sant Julià va passar una cosa ben estranya: tot seguint als nens que anaven al’escola van
arribar al pati quatre micos.
Ja era l’hora d’entrar a les classes però els nens i...
More
UNS MICOS A ANDORRA
Un matí del mes de novembre, al pati de l’Escola Andorrana de Sant Julià va passar una cosa ben estranya: tot seguint als nens que anaven al’escola van
arribar al pati quatre micos.
Ja era l’hora d’entrar a les classes però els nens i nenes s’entretenien mirant aquells animalons espantats i tremolosos i no hi
havia manera de treure’ls del pati.
Va haver de sortir el director a veure que passava.
Un dels micos li va dir que necessitaven ajuda i si els volia escoltar li
explicarien la seva història.
Els nens i nenes es van afanyar a dir que sí, que volien saber d’on havien sortit i què els havia passat i.
.
.
bé, el director, molts
nens i nenes i un grapat de mestres es van disposar a escoltar-los.
El mico va començar a parlar.
.
.
- Som quatre amics: jo sóc la Nita, sóc xerraire i m’agrada moltíssim conèixer gent i fer nous amics.
Aquest es diu Tutú, és el més àgil,
saltimbanqui i atrevit dels quatre; l’altre és el Roni, és molt intel·ligent i observador, sap
Less
