NÚMERO 24 • ABRIL DEL 2013
En les passades eleccions
al Parlament de Catalunya,
un partit va reiterar a
la ciutadania que era la
garantia, l’única garantia,
que el procés cap a l’estat
propi no tindria marxa
enrere, no trontollaria,
si tenia prou força per...
More
NÚMERO 24 • ABRIL DEL 2013
En les passades eleccions
al Parlament de Catalunya,
un partit va reiterar a
la ciutadania que era la
garantia, l’única garantia,
que el procés cap a l’estat
propi no tindria marxa
enrere, no trontollaria,
si tenia prou força per
condicionar el President i
el Govern de la Generalitat.
Bon nombre de ciutadans ho
va creure i l’increment de
vots d’aquest partit fou tan
notable que va esdevenir la
segona força representada al
Parlament.
Una vegada aconseguit
aquest èxit electoral, els
ciutadans vàrem assistir,
alguns estupefactes, a
l’espectacle d’un dirigent
polític que reclamava alhora
ser cap de l’oposició i soci de
Govern.
Vàrem assistir, també,
a la signatura del “pacte
d’estabilitat” i, tanmateix,
al cap de pocs dies, vàrem
sentir, cada cap de setmana,
les declaracions d’aquest
dirigent desbocat on deia,
amb tota la supèrbia, que
rebentaria el Govern,
que provocaria eleccions
anticipades i que no
aprovaria els pressupostos.
En un país de cartró-pedra
co
Less
