SEMPRE TINDRÀS UN MOTIU PER SOMRIURE
I tot canvia.
Res és per sempre.
Ara és quan me n’adono.
Mai m’han agradat
els canvis, no els suporto.
Estic estirada al llit, al nou llit, a la nova habitació…
Les llàgrimes humitegen els llençols, tinc els ulls...
More
SEMPRE TINDRÀS UN MOTIU PER SOMRIURE
I tot canvia.
Res és per sempre.
Ara és quan me n’adono.
Mai m’han agradat
els canvis, no els suporto.
Estic estirada al llit, al nou llit, a la nova habitació…
Les llàgrimes humitegen els llençols, tinc els ulls vermells de plorar i no puc
dormir.
No puc deixar de pensar en com ha canviat tot en tant poc temps…
Havia estat un curs genial, havia sortit quasi cada cap de setmana amb les
amigues, hi havia hagut diferents nois i ho havia aprovat tot.
El 20 de juny tot va
canviar.
El telèfon va sonar a les tres de la matinada, la meva mare es va
aixecar corrents per agafar-lo.
Jo em vaig quedar al llit intentant escoltar què
deia, però no la sentia.
Uns segons després va penjar i va tornar a l’habitació.
Vaig tancar els ulls per intentar dormir, però els pares estaven parlant i moventse i no podia.
Unes passes es van apropar a la meva habitació, era la meva
mare.
Va obrir el llum.
Anava amb una jaqueta per sobre del pijama i unes
sabates.
Less