Text 3
Vingué la festa dels Jocs Florals d aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (.
.
.
) A la nit, empès pels
companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(.
.
.
) arribà l hora dels trinquis i.
.
.
oh,
vergonya meva!.
.
.
d un a un van...
More
Text 3
Vingué la festa dels Jocs Florals d aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (.
.
.
) A la nit, empès pels
companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(.
.
.
) arribà l hora dels trinquis i.
.
.
oh,
vergonya meva!.
.
.
d un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint,
menys jo, "l intrús", l únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes resmes de
paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l única que podia donar als nous companys
meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure.
Jo no volia
renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però
tampoc volia passar-hi les hores d encongiment i vergonya que en aquella vaig patir.
No hi
havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(.
.
.
)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somni
Less